Un centenar de representants dels 14 Ateneus Cooperatius del Programa d’Economia Social de la Generalitat han compartit una jornada de treball aquest dimecres 17 d’abril a Solsona amb els dels 11 Grups d’Acció Local Leader coordinats des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’obertura de la jornada ha anat a càrrec dels consellers de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que han volgut visualitzar així el treball conjunt que es fa des dels dos departaments en matèria de desenvolupament local. La jornada s’ha completat amb quatre espais on s’han compartit experiències i bones pràctiques dels diferents programes dividits en grups de treball de sostenibilitat ambiental, suport a l’economia local, dinamització agroecològica i repoblament rural. Ponent Coopera, l’ateneu cooperatiu de les terres de Lleida, ha estat present amb la participació dels membres de l’equip tècnic: Marcel Vidal i Albert Montserrat.
En el transcurs de la jornada s’ha posat en valor la tasca que s’està fent des de les entitats, empreses i administracions per a la transformació social al territori i també s’ha refermat el compromís de treball conjunt entre els participants en els diferents programes.
Chakir El Homrani ha destacat la importància de l’economia social. “La presència de l’economia social a Catalunya és rellevant, dóna feina a més del 10% de la població activa, aporta el 8% del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats, que associen i presten atenció a uns cinc milions de persones”, ha dit el conseller. “Aquesta economia sempre és territorial, i en el cas que avui tractem el món cooperatiu està molt lligat amb el món agrari. La terra va lligada a les persones i el desenvolupament territorial només té sentit si hi ha persones que vulguin fer un aprofitament d’aquesta terra i la cuidin” ha explicat El Homrani. El conseller ha convidat els participants en els diferents programes a «intercooperar» des de la perspectiva de l’economia social. Posant la persona al centre i no només el guany econòmic, però també la perspectiva social i, en conseqüència, el desenvolupament territorial. Ja abans el director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, havia anat més enllà de les xifres, amb un rècord de creació de cooperatives de 2018, amb 210 de constituïdes, per destacar el fet que la generació d’ocupació des de l’economia social està distribuïda per tot el territori català.
En el decurs de la seva intervenció, la consellera Jordà ha explicat que “malgrat ser programes diferents, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que depèn del Departament de Treball, i els Grups d’Acció Local Leader, impulsats pel Departament d’Agricultura, tots dos treballen per a la transformació social al territori”. “Amb aquesta trobada, pretenem refermar un compromís de treball conjunt per continuar contribuint a millorar la qualitat de vida de les zones rurals”, ha afegit la consellera.
Ateneus Cooperatius i Grups d’Acció locals, dos programes, una mateixa causa
A Catalunya, hi ha 14 Ateneus Cooperatius i 11 Grups d’Acció Local (GAL). Els 14 Ateneus Cooperatius és un dels eixos principals en torn als quals pivota el programa d’Economia Social impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els 14 Ateneus Cooperatius actuen com a antenes i altaveus en el territori de l’economia social amb l’objectiu d’identificar les necessitats i les oportunitats de l’economia social i cooperativa. Des de la seva creació, els Ateneus han acompanyat un 47% de les cooperatives noves que s’han creat a Catalunya.
Actualment, més de 320 entitats públiques i privades formen part dels 14 ateneus existents. Des d’aquí, s’han creat 129 empreses d’economia social i solidària, amb més de 600 persones inserides. També s’ha impulsat la formació, s’han organitzat premis i reconeixements o visites a empreses del sector, entre moltes altres accions.
Per la seva part, els 11 Grups d’Acció Local Leader existents a Catalunya tenen com a objectiu la dinamització territorial i la divulgació dels seus projectes més estratègics i bones pràctiques, conjuntament amb la gestió dels ajuts que convoca anualment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals i fomentin la creació o manteniment de llocs de treball, principalment de dones i de joves, en actuacions de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, creació i desenvolupament de microempreses, foment d’activitats turístiques, i conservació i millora del patrimoni rural.
En el transcurs de la jornada s’ha posat en valor la tasca que s’està fent des de les entitats, empreses i administracions per a la transformació social al territori i també s’ha refermat el compromís de treball conjunt entre els participants en els diferents programes.
Chakir El Homrani ha destacat la importància de l’economia social. “La presència de l’economia social a Catalunya és rellevant, dóna feina a més del 10% de la població activa, aporta el 8% del PIB del país i agrupa a unes 60.000 entitats, que associen i presten atenció a uns cinc milions de persones”, ha dit el conseller. “Aquesta economia sempre és territorial, i en el cas que avui tractem el món cooperatiu està molt lligat amb el món agrari. La terra va lligada a les persones i el desenvolupament territorial només té sentit si hi ha persones que vulguin fer un aprofitament d’aquesta terra i la cuidin” ha explicat El Homrani. El conseller ha convidat els participants en els diferents programes a «intercooperar» des de la perspectiva de l’economia social. Posant la persona al centre i no només el guany econòmic, però també la perspectiva social i, en conseqüència, el desenvolupament territorial. Ja abans el director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, havia anat més enllà de les xifres, amb un rècord de creació de cooperatives de 2018, amb 210 de constituïdes, per destacar el fet que la generació d’ocupació des de l’economia social està distribuïda per tot el territori català.
En el decurs de la seva intervenció, la consellera Jordà ha explicat que “malgrat ser programes diferents, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que depèn del Departament de Treball, i els Grups d’Acció Local Leader, impulsats pel Departament d’Agricultura, tots dos treballen per a la transformació social al territori”. “Amb aquesta trobada, pretenem refermar un compromís de treball conjunt per continuar contribuint a millorar la qualitat de vida de les zones rurals”, ha afegit la consellera.
Ateneus Cooperatius i Grups d’Acció locals, dos programes, una mateixa causa
A Catalunya, hi ha 14 Ateneus Cooperatius i 11 Grups d’Acció Local (GAL). Els 14 Ateneus Cooperatius és un dels eixos principals en torn als quals pivota el programa d’Economia Social impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els 14 Ateneus Cooperatius actuen com a antenes i altaveus en el territori de l’economia social amb l’objectiu d’identificar les necessitats i les oportunitats de l’economia social i cooperativa. Des de la seva creació, els Ateneus han acompanyat un 47% de les cooperatives noves que s’han creat a Catalunya.
Actualment, més de 320 entitats públiques i privades formen part dels 14 ateneus existents. Des d’aquí, s’han creat 129 empreses d’economia social i solidària, amb més de 600 persones inserides. També s’ha impulsat la formació, s’han organitzat premis i reconeixements o visites a empreses del sector, entre moltes altres accions.
Per la seva part, els 11 Grups d’Acció Local Leader existents a Catalunya tenen com a objectiu la dinamització territorial i la divulgació dels seus projectes més estratègics i bones pràctiques, conjuntament amb la gestió dels ajuts que convoca anualment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals i fomentin la creació o manteniment de llocs de treball, principalment de dones i de joves, en actuacions de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, creació i desenvolupament de microempreses, foment d’activitats turístiques, i conservació i millora del patrimoni rural.